En la sessió del passat dijous 20 d'octubre, a la classe del Joan-Anton vam posar en comú cadascuna de les diferents lectures que els grups havíem escollit, de manera que un cop exposades les idees principals, entre tota la classe fèiem un petit debat per amb les diverses opinions que sorgien de cadascun dels temes.
Abans de fer les exposicions, però, el Joan-Anton ens va passar una presentació i alguns vídeos, sobre les incorporacions de les tecnologies i nous descobriments i avenços al llarg de la història i la repercussió i crítica que han causat. Aquestes idees i reaccions van ser el que més em van marcar de la sessió d'aquell dia: tot i que actualment ens sembla que segons quins avenços i quines tecnologies adaptem a la nostra societat hagin de canviar-ho tot d'una manera absoluta i que, arran d'això, hi hagi motles discrepàncies sobre segons quins avenços, aquestes reaccions han aparegut tota la vida. De fet, una cosa tan transcendental per a la història de la humanitat com és la escriptura, en els seus principis va ser criticada pels grans savis per ser un producte que, malgrat ser molt revolucionari, feia que les persones perdessin facultats com ara la memòria. Actualment, ens sembla mentida escoltar aquestes paraules, però en canvi, davant moltes de les eines innovadores que apareixen, molts intel·lectuals són reacis a voler-ho incorporar als nous dies.
Aquella sessió va girar tota entorn a les noves tecnologies i les diverses actituds que hem d'adaptar davant d'elles o les maneres de treballar amb elles per adaptar-ho correctament a la vida quotidiana i enfocar-ho, sobretot en l'àmbit de l'educació, per aprofitar-les cap a un millor ús i desenvolupament.
Per acabar, doncs, destaco aquell dia pel fet d'haver recordat, una vegada més, i entenent-ho millor que mai, la importància de treballar correctament amb els nous recursos que tenim, aprofitant-los per fer evolucionar el sistema educatiu, no per tenir uns nous vehicles continuant basant-nos en antics mètodes.